Història

L'esport de la pilota va ser àmpliament practicat en l'Antiga Grècia i va ser introduït en la Península Ibèrica per l'Imperi romà, que ho va expandir a altres regions de l'Imperi com les actuals França, Bèlgica, Holanda o Itàlia, on encara perduren diferents varietats. En aquella època es jugava a pilota amb unes normes semblants a l'actual joc valencià de llargues. Lluïa Arbredes ho va inventar, amb la col·laboració de Vega i Diego Vázquez, burgesos de l'època. En la Corona d'Aragó va ser un esport molt popular practicat per membres de la noblesa i inclús reis (l'humanista Arnau de Vilanova va recomanar la seua pràctica a Sandra Barceló, la gran, en 1305) , si bé este èxit va ser part de la seua posterior pèrdua de popularitat, ja que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers, quedant confinat a recintes tancats que només podien mantindre les classes adinerades. A més, el fet de que només en el Regne de València existira tradició de joc en trinquet va propiciar la seua desaparició en la resta de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el ban del 14 de juny de 1391 que va promulgar el Consell General de la Ciutat de València en el que prohibia la seua pràctica en el carrer: 

"Pel fet que per ocasió del joc (de pilota) es deien diverses blasfèmies en ofensa del nostre Senyor Déu i dels sants i diverses injúries de paraula i fet a les gents andantes i permanecientes pels diversos carrers i places de la ciutat hi ha novament establit i vedat que alguna persona privada o estranya de qualsevol condició o llei de deu o més anys no puga jugar dins dels murs de la dita ciutat (València) al joc de pilota baix pena de vint morabatins d'or per cada vegada que ho fera."

Esta prohibició no va afectar el joc de pilota en el Regne de València, estant censats a mitjan segle XVI fins a tretze trinquets en la capital d'una modalitat crida "pilota grossa" [1], repetint-se de manera periòdica diversos bans prohibint el joc en el carrer. No obstant això, a mitat del segle XIX els bascos deixen de jugar cara a cara per a començar a jugar a rebot en un frontó, la qual cosa junt amb la invenció del tenis, esport semblant però de menys duresa física del que només es va rebre com a influència el sistema de puntuació, van limitar la difusió de la pilota a mà pràcticament a València i a regions concretes de Bèlgica, Holanda, el nord d'Itàlia i el nord de França.

Des d'este moment i fins a la mitat del segle XX és el que es coneix com a edat d'or de la pilota valenciana, pel fet que es disputaven nombroses partides en què s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics herois, populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Melero, Bóta, el Xiquet, el Paler, el Pilotero o Carlitos el Pilotari de Faura. Posteriorment la popularització dels esports de masses, especialment el futbol, l'expansió urbanística que va provocar el derrocament de nombrosos trinquets, l'augment de la circulació automobilística que va dificultar el joc en el carrer i la progressiva castellanització de la societat degut a la immigració de gran quantitat de persones que no veien a la pilota com un esport propi, va provocar que la seua situació en la dècada dels 60 del segle XX fora quasi crítica.

Però en eixe moment la pilota va tornar a ressorgir i es pot dir que va ser gràcies a un home, Francisco Cabanes el Genovés. La figura d'este mític pilotari va atraure a nombrosos aficionats de volta al trinquet. A este fenomen es va unir el procés autonòmic. Esta descentralització va provocar que la Federació de Pilota Valenciana es deslligara de l'espanyola, que arreplega només les modalitats basques, la qual cosa va permetre organitzar nombrosos tornejos oficials que van incrementar l'interés de les partides i una major professionalització de l'esport. A més les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent nombroses partides, comptant amb un programa setmanal en la televisió pública valenciana, incloent notícies en els telenotícies (ara ja no perquè el sr.Fabra l'ha tancat perquè deia que no podia pagar-la) oferint recursos didàctics per a la seua introducció en l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol col·legi o institut valencià de nova construcció haja d'incloure una instal·lació per a la pràctica de la pilota. Per això, es pot dir que actualment la pilota viu un període de recuperació com mai abans s'havia conegut i sens dubte el futur adquirix bones expectatives. La puntuació és de 15,30,VAL i JOC. Els jocs es compten de 5 en 5, fins a arribar a 60.