José Seguí Cardona (Exjugador professional)

José Seguí Cardona (Daimús, 1 de setembre de 1970), més conegut com a Gorxa, és un pilotaire valencià, rest en la modalitat de raspall.^[1]
Va ser homenatjat pel seu poble natal durant les festes de 2012^[2] i 2013, quan es va posar el seu nom al carrer de la pilota de Daimús.^[3]

Palmarés

• Campió de l'Individual de Raspall: 1997, 1999^[4] i 2001
  • Subcampió de l'Individual: 1998
• Campió per equips de raspall: 2008^[5]
  • Subcampió per equips: 1994, 2004 i 2009^[6][7]
• Campió del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2008
  

Luis Francisco Cucarella Mas (Exjugador professional)

Luis Francisco Cucarella Mas (Simat de Valldigna, 24 de març de 1968) , més conegut com Loripet o Loripi, és un pilotari valencià, rest en la modalitat de raspall. 

Palmarés 

• Campió per equips de raspall 1991, 1993 i 2005. 
• Subcampió per equips 2006 i 2007. 
• Subcampió de l'Individual de Raspall 1988, 1989 i 1993. 
• Campió del Trofeu Mancomunitat de municipis de Safor: 2007 i 2010. 
• Subcampió del Trofeu Mancomunitat de municipis de Safor: 2008.
  

Josep Escoto Boluda (Jugador professional)

Josep Escoto Boluda (27 de desembre de 1990) mes conegut com a “ESCOTO” natural de oliva, es va iniciar al mon de la pilota cuan tenía 10 anys, desde ahi ha sigut una trayectoria continua hasta la actualitat pasant per diferents modalitats i conseguint èxits en totes elles.

PALMARÉS

RASPALL:    (2003-2006) i (2012-ACTUALITAT)

•     ANY 2003,2004,2005,2006 CAMPIO AUTONOMIC DE LA MARINA ALTA.(CADET Y JUVENIL)

•     ANY 2003,2005,2006 CAMPIO PROVINCIAL ALACANT(CADET I JUVENIL)

•     ANY 2013 CAMPIO SUB-23 INDIVIDUAL (PROMOCIO A PROFESIONAL)

•     ANY 2013 CAMPIO SUB 23 PER PARELLES(PROMOCIO A PROFESIONAL)

•     ANY 2013 CAMPIO TROFEU”GREGORI MAYANS D' OLIVA” (PROFESIONAL

•     ANY 2014 SUB-CAMPIO TROFEU “FRUTAS BOLLO” (PROFESIONAL)

•     ANY 2014 SUB-CAMPIO TROFEU”D`HIVERN” (PROFESIONAL)

•     ANY 2014 3^er CLASIFICAT TROFEU”MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE LA SAFOR” (PROFESIONAL)

ESCALA I CORDA  (2006-2012)

•     ANY 2008: SUB-CAMPIÓ INDIVIDUAL SUB-23

•     ANY 2008: SUB-CAMPIO SUB 23 PER PARELLES I TRIOS

•     ANY 2009: SUB-CAMPIO INDIVIDUAL SUB-23

•     ANY 2010: 3^er CLASSIFICAT INDIVIDUAL SUB-23

•     ANY 2011: SUB-CAMPIO INDIVIDUAL SUB-23

Carlos Parra Mestre (ExJugador professional)

Carlos Parra Mestre (Oliva, 22 de setembre de 1974), més conegut com a Carlos, és un pilotaire valencià, rest en la modalitat de raspall. A finals dels anys 90 se'l considerava el jugador més sòlid en la seua modalitat, sense arribar al nivell de les llegendes del raspall.
És llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de València, i exerceix com a professor docent en Educació Secundària. Entre les seves aficions està la lectura, i a més ha publicat una novel·la "El Manuscrito del Mandylion".


Palmarés:

• Campió de l'Individual de Raspall: 1996 (Carlos 25- Armando 15) i 1998 (Carlos 25 - Gorxa 5)
• Subcampió de l'Individual: 1995 (Carlos 15 - Juan 25)
• Campió per equips de raspall: 1998 (Carlos i Morera), 2002 (Carlos i Francisco)

- Subcampió per parelles: 2003 (Carlos, Batiste i Javi)

• Campió del Trofeu Gregori Maians d'Oliva: 2000 (Carlos i Moro), 2001 (Carlos i Coeter), 2006 (Carlos i Agusti), 2009 (Carlos, Coeter i Javi), 2010 (Carlos i Coeter)

- El 2002 va ser elegit "millor esportista de l'any"

Raspall. Final Individual 2014. Bellreguard 03/01/2015. Pilota Valenciana. 

 

 

Material

Pilotes 

Hi ha diversos tipus de pilota segons la modalitat:

• Pilota de badana: Esta pilota té una coberta de pell de vedella i està farcida de borra, una llana de poc valor. S'usa pel seu escàs preu en partides d'aficionats i en partides en el carrer i per la seua lleugeresa per a l'entrenament de jóvens. Té un pes màxim de 39 g i un diàmetre màxim de 38 mm. 

• Pilota de drap: Esta pilota té un centre de borra i esta recoberta per tires de drap. És utilitzada en la modalitat de galotxetes i compta amb un pes d'entre 50 i 96 g i un diàmetre de 6 o 7 cm. 

• Pilota de vaqueta: està formada per huit triangles de pell de collons de bou cosits entre si i farcida de borra per a aconseguir el pes oficial que té la modalitat d'adults és d'entre 40 i 42 g i un diàmetre de 42 mm. Són fabricades de manera artesanal i per tant són molt apreciades tenint un preu molt elevat de com a mínim 30 euros. S'utilitza en la modalitat d'escala i corda, raspall i galotxa. 

• Pilota de Tec: Està composta d'un nucli de fusta recobert de borra i forrada amb pell de cabra. S'utilitza per al frontó valencià i té un pes d'entre 36 i 50 g i unes dimensions d'entre 40 i 50 mm de diàmetre.

Guants 

S'utilitzen per a protegir les mans a l'hora de colpejar la pilota. Són de pell de corder i no cobrixen els dits. Estan formats per un triangle de pell destinat a cobrir la palma de la mà comptant amb una subjecció a l'altura dels nucs. Per a subjectar-los se'ls lliguen a la mà amb un parell de cordes enllaçades. A causa de la seua lleugeresa no oferixen prou protecció pel que normalment s'afigen naips, planxes d'acer o esponges davall d'ells cobrint-los posteriorment amb esparadrap. Generalment esta protecció s'utilitza també en els dedos. O bé es poden usar els guants de la bici o fer-los manualment, amb cartó o amb cartes, després reforçat amb esparadrap, reforçalos bé perquè "Al suar s'estropejen".

Didals 

Els didals s'utilitzen per a jugar a raspall. Estan fabricats amb pell o intestí de porc. Per a col·locar-los s'afig un poc de cotó per a ajustar la forma del didal a la del dit. També es poden fer manualment amb esparadrap i cartes.

Instal·lacions

La pilota Valenciana pot disputar-se en diferents llocs.

Trinquet: Sense cap dubte és la pista més característica d'este esport. És un recinte tancat de forma rectangular d'entre quaranta i seixanta o metres de llarg i entre nou i onze d'ample. Les dos parets més llargues, denominades muralles, tenen una altura semblant a l'ample del recinte. Una de les dos muralles compta amb un element singular, l'escala. Esta escala consta de quatre escalons dels quals el primer és més alt que la resta, comptant amb una altura d'un metre aproximadament i un ample d'entre dos metres i mig i tres. Estos escalons són aprofitats pel públic per a assentar-se i presenciar la partida.

Carrer: Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer. Este carrer devia de ser plana i comptava amb unes dimensions un poc menors que les d'un trinquet. Amb l'augment de la circulació es va dificultar esta pràctica pel que s'han construït diversos carrers artificials entre altres en les localitats de Serra (València) , Alfarp, Montserrat, Torrent, Beniparrell, L'Eliana, Meliana, Foios, Albuixech, Xirivella, Calp o Benidorm.

Frontó: De característiques semblants al frontó basc o al de frontenis però amb una longitud menor (reglamentàriament entre 20 i 30 m de llarg) està guanyant popularitat en els últims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer o en els trinquets.

Galotxeta: Este recinte de vint metres de llarg per tres i mig d'ample s'utilitza per a jugar la modalitat de "Galotxetes" en la localitat de Monòver. Compta amb una corda central destensada i quatre calaixos en els cantons del recinte.

Història

L'esport de la pilota va ser àmpliament practicat en l'Antiga Grècia i va ser introduït en la Península Ibèrica per l'Imperi romà, que ho va expandir a altres regions de l'Imperi com les actuals França, Bèlgica, Holanda o Itàlia, on encara perduren diferents varietats. En aquella època es jugava a pilota amb unes normes semblants a l'actual joc valencià de llargues. Lluïa Arbredes ho va inventar, amb la col·laboració de Vega i Diego Vázquez, burgesos de l'època. En la Corona d'Aragó va ser un esport molt popular practicat per membres de la noblesa i inclús reis (l'humanista Arnau de Vilanova va recomanar la seua pràctica a Sandra Barceló, la gran, en 1305) , si bé este èxit va ser part de la seua posterior pèrdua de popularitat, ja que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers, quedant confinat a recintes tancats que només podien mantindre les classes adinerades. A més, el fet de que només en el Regne de València existira tradició de joc en trinquet va propiciar la seua desaparició en la resta de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el ban del 14 de juny de 1391 que va promulgar el Consell General de la Ciutat de València en el que prohibia la seua pràctica en el carrer: 

"Pel fet que per ocasió del joc (de pilota) es deien diverses blasfèmies en ofensa del nostre Senyor Déu i dels sants i diverses injúries de paraula i fet a les gents andantes i permanecientes pels diversos carrers i places de la ciutat hi ha novament establit i vedat que alguna persona privada o estranya de qualsevol condició o llei de deu o més anys no puga jugar dins dels murs de la dita ciutat (València) al joc de pilota baix pena de vint morabatins d'or per cada vegada que ho fera."

Esta prohibició no va afectar el joc de pilota en el Regne de València, estant censats a mitjan segle XVI fins a tretze trinquets en la capital d'una modalitat crida "pilota grossa" [1], repetint-se de manera periòdica diversos bans prohibint el joc en el carrer. No obstant això, a mitat del segle XIX els bascos deixen de jugar cara a cara per a començar a jugar a rebot en un frontó, la qual cosa junt amb la invenció del tenis, esport semblant però de menys duresa física del que només es va rebre com a influència el sistema de puntuació, van limitar la difusió de la pilota a mà pràcticament a València i a regions concretes de Bèlgica, Holanda, el nord d'Itàlia i el nord de França.

Des d'este moment i fins a la mitat del segle XX és el que es coneix com a edat d'or de la pilota valenciana, pel fet que es disputaven nombroses partides en què s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics herois, populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Melero, Bóta, el Xiquet, el Paler, el Pilotero o Carlitos el Pilotari de Faura. Posteriorment la popularització dels esports de masses, especialment el futbol, l'expansió urbanística que va provocar el derrocament de nombrosos trinquets, l'augment de la circulació automobilística que va dificultar el joc en el carrer i la progressiva castellanització de la societat degut a la immigració de gran quantitat de persones que no veien a la pilota com un esport propi, va provocar que la seua situació en la dècada dels 60 del segle XX fora quasi crítica.

Però en eixe moment la pilota va tornar a ressorgir i es pot dir que va ser gràcies a un home, Francisco Cabanes el Genovés. La figura d'este mític pilotari va atraure a nombrosos aficionats de volta al trinquet. A este fenomen es va unir el procés autonòmic. Esta descentralització va provocar que la Federació de Pilota Valenciana es deslligara de l'espanyola, que arreplega només les modalitats basques, la qual cosa va permetre organitzar nombrosos tornejos oficials que van incrementar l'interés de les partides i una major professionalització de l'esport. A més les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent nombroses partides, comptant amb un programa setmanal en la televisió pública valenciana, incloent notícies en els telenotícies (ara ja no perquè el sr.Fabra l'ha tancat perquè deia que no podia pagar-la) oferint recursos didàctics per a la seua introducció en l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol col·legi o institut valencià de nova construcció haja d'incloure una instal·lació per a la pràctica de la pilota. Per això, es pot dir que actualment la pilota viu un període de recuperació com mai abans s'havia conegut i sens dubte el futur adquirix bones expectatives. La puntuació és de 15,30,VAL i JOC. Els jocs es compten de 5 en 5, fins a arribar a 60. 

La pilota valenciana

La pilota valenciana és un esport tradicional, variant del joc de pilota, que pot practicar-se en diverses modalitats, en el que dos o més contrincants formen dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la amb la mà nua o amb lleugeres proteccions. El nom de pilota valenciana s'utilitza per a distingir-ho d'altres variants com la basca, jugada normalment contra un mur o frontó.